Caesar i les seves festes.....

Caesar i la seva festa de Cap d´Any

Com molts que celebrem el Cap d´Any, tot comença al sopar, excel·lent, per cert, a casa d´un amic. Després del raïm i d´alguna copeta de cava, ens dirigim al Mas Marroch. L´organització ofereix, amb l´import de l´entrada, un servei de transport d´anada i tornada. L´entrada val 40 euros i dóna dret a barra lliure... sona bé oi? Pregunteu-li al meu cap després de beure uns quants cubates de garrafón, i si tens sort pots veure bastants espectacles de lluita lliure, protagonitzats per còpies barates del Neng de Castefa i on es pot triar l´escenari: el jardí o els lavabos.El moment culminant, però, és l´hora de tornar a casa. El dj informa que estan a punt de sortir tres autobusos cap a Girona, «i que no n´hi hauran més». La gent comença a sortir i al pàrquing s´acumula cada vegada més gent. Arriba el primer bus. Sense organització i enmig d´empentes i crits de desenes de persones, alguns privilegiats aconsegueixen pujar-hi. Com és normal, només hi entren tantes persones com pot encabir el vehicle. La seguretat per sobre de tot. Mentrestant, cada vegada es concentra més gent al pàrquing.Després d´uns minuts, arriba el segon bus. Més d´un centenar de persones begudes, excitades, cansades i amb un creixent sentiment d´indignació empenyen i saturen l´entrada del bus! Més empentes, caigudes a terra, algun cop de puny dins l´autobús...escandalós! Els organitzadors ho tenen controlat? La segona oportunitat per tornar a casa s´esvaeix.Mitja hora més tard arriben dos autobusos més. Un tal Amadeu, un dels presumptes organitzadors d´aquesta festa i personatge conegut en el món de la nit gironina, arriba amb aires de «Caesar», dret a la part del davant del primer autobús i amb postura de triomfador. Impecablement encorbatat, ens obsequia amb un somriure prepotent i de suficiència mentre contempla aquell patètic espectacle , suposo que amb la satisfacció de saber que tanta gent depèn d´ell. Amb l´arribada de nous autobusos i amb complex de gossos de caça, la gent comença a córrer vorejant els autobusos, mentre aquest feia les maniobres, i intentava no atropellar ningú. Repeteixo, la seguretat per sobre de tot...Després d´esperar una hora i mitja al «pàrquing de la vergonya», podem pujar a un bus que ens portarà a l´anhelada posició horitzontal de repòs, dues hores després de la nostra última cançó. Un cap d´any, sens dubte, irrepetible. I més amb gent com la que ho ha organitzat, millor dit «montat», perquè no crec que sàpiguen el significat de la paraula Organització !Per cert, també fan bé en dir que és l´última festa a Mas Marroch.
Gràcies per avisar.
Bon any!

-Marc Pelaó Marcos.

Girona.